Himmelsrichtungen

Bernat Daviu

LINK

Una ruta de Bernat Daviu per exposicions a Barcelona publicada a GRAF

Fa pocs dies, en una recerca d’aquestes que es fan a Google (comences amb un objectiu i al cap d’una estona ja t’has perdut en mil ramificacions, oblidant completament el que anaves a buscar), vaig trobar-me amb un regal de nomHimmelsrichtungen.

Es tracta d’una obra del mític Blinky Palermo (1943-1977) instal·lada al Poblenou, concretament en el conjunt arquitectònic format per la Torre de les Aigües del Besòs i l’antiga Casa de les Vàlvules. El nom, que significa Punts Cardinals (1) en alemany, és una peça que consta de 4 grans panells de vidre pintats per darrera amb abundant textura –n’hi ha un de negre, un de groc, un de vermell i un de blanc. Estan situats diagonalment sobre les cantonades de la sala, subjectes amb unes bigues de ferro que segueixen la mateixa direcció. L’obra és un magnífic exemple per observar el canvi de paradigma que la pintura moderna va viure als anys 60; una època on el virtuós gest de l’artista o l’obsessió per l’autonomia del quadre obren pas a una pràctica pictòrica basada en la relació directa amb l’espai arquitectònic que l’envolta i interessada en materials i processos industrials.

Originalment feta per la XXXVII Biennal de Venècia de l’any 1976, la peça va ser reconstruïda a Barcelona al 2002 per l’exposició de l’artista al MACBA, en una nau just al costat de la fleca/cafeteria Mistral del carrer Amat. Des de Març de 2014,Himmelsrichtungen es pot visitar els caps de setmana en el seu nou emplaçament al Poblenou. L’edifici esta gestionat per l’Arxiu Històric del barri, fet que és evident quan un se n’adona de tots els pòsters i rètols que pengen a les parets de la sala referents al passat d’aquest lloc, i amb els que s’ha de bregar per intentar observar l’obra tal com s’havia concebut originalment.

No molt lluny del Poblenou, al costat del parc de la Ciutadella, es pot visitar a Blueproject Foundation fins el 23 de Novembre l’obra d’un altre alemany. Wolfgang Laib produeix instal·lacions, objectes i dibuixos minimalistes a partir de substancies naturals; un quadrat groc al terra fet amb pol·len, una petita base rectangular de marbre amb llet a sobre o grans d’arròs escampats al voltant de les escultures formen part del repertori d’aquesta exposició.

En el cas que no us hàgiu perdut en el “més enllà” amb la transcendència espiritual del senyor Laib, us podeu dirigir a la casa d’un altre Wolfgang (Goethe Institut) per concloure aquesta ruta alemanya. Allà trobareu una exposició amb una gran varietat d’obres que estableixen, en diferents graus, una relació amb la figura de Johan Wolfgang von Goethe. El dia de la inauguració es podia gaudir d’una sèrie de performances en viu. En un d’elles l’artista Anna Dot ens delectava amb una lectura en alemany de fragments del llibre Goethe zum Vergnügen (Goethe per entretenir-se), interromputs de tant en tant pel que semblaven trucades i altres tipus de comunicacions externes. A més de l’obra de Dot, representada amb una altra peça a l’exposició, també es poden veure les pintures de Matías Krahn, una maqueta d’Alicia Framis, el Good Boy Bad Boy de Bruce Nauman, el projecte de Joan Fontcuberta a Cal Trepat (Tàrrega) o els pòsters incendiaris de Jenny Holzer. I és clar, no podien faltar els artistes alemanys, que entre d’altres inclou Hanne Darboven, Hans Peter Feldmann, Jan Mech o John Bock.

I amb aquesta presència alemanya a Barcelona acabaré la ruta abans de tornar a emmerdar-me amb recerques per internet; aquest text podria derivar en l’historia de mai acabar.

(1): El títol de l’obra ha estat traduïda de diferents maneres. Punts Cardinals, Punts Ordinals, Els Quatre Punts Cardinals i Direccions del Cel.


ESP

Una ruta de Bernat Daviu por exposiciones en Barcelona publicada en GRAF

Hace unos días, en una búsqueda de esas que se hacen en Google (empiezas con un objetivo y al cabo de un rato ya te has perdido en mil ramificaciones, olvidando completamente lo que ibas a buscar), me encontré con un regalo de nombreHimmelsrichtungen.

Se trata de una obra del mítico Blinky Palermo (1943-1977) instalada en el Poblenou, concretamente en el conjunto arquitectónico formado por la Torre de las Aguas del Besós y la antigua Casa de las Válvulas. El nombre, que significa Puntos Cardinales (1) en alemán, es una pieza que consta de 4 grandes paneles de cristal pintados por detrás con abundante textura –hay uno negro, uno amarillo, uno rojo y uno blanco. Estan situados diagonalmente sobre las esquinas de la sala, sujetas con una bigas de hierro que siguen la misma dirección. La obra es un magnífico ejemplo para observar el cambio de paradigma que la pintura moderna vivió en los años 60; una época donde el virtuoso gesto del artista o la obsesión por la autonomía del cuadro dejan paso a una práctica pictórica basada en la relación directa con el espacio arquitectónico que lo envuelve e interesada en materiales y procesos industriales.

Originalmente realizada para la XXXVII Bienal de Venecia del año 1976, la pieza fue reconstruída en Barcelona el año 2002 para la exposición del artista en el MACBA, en una nave justo al lado de la panadería/cafetería Mistral de la calle Amat. Desde marzo de 2014 Himmelsrichtungen se puede visitar los fines de semana en el nuevo emplazamiento de Poblenou. El edificio está gestionado por el Archivo Histórico del barrio, hecho que se evidencia cuando uno se da cuenta de todos los pósters y carteles que cuelgan en las paredes de la sala refieriéndose al pasado de este lugar, y con los que hay que reñir para intentar observar la obra tal y como fue concebida originalmente.

No muy lejos de Poblenou, al lado del parque de la Ciutadella, se puede visitar Blueproject Foundation hasta el 23 de noviembre la obra de otro alemán. Wolfgang Laib produce instalaciones, objetos y dibujos minimalistas a partir de substancias naturales; un cuadrado amarillo en el suelo hecho con polen, una pequeña base rectangular de mármol con leche encima o granos de arróz esparcidos alrededor de las esculturas forman parte del repertorio de esta exposición.

En el caso de que no os hayáis perdido en el “más allá” con la trascendencia espiritual del señor Laib, podéis dirigiros a la casa de otro Wolfgang (Goethe Institut) para concluir esta ruta alemana. Allí encontraréis una exposición con una gran variedad de obras que establecen, en diferentes grados, una relación con la figura de Johan Wolfgang von Goethe. El día de la inauguración se pudieron apreciar una serie de performances. En una de ellas la artista Anna Dot nos deleitó con una lectura en alemán de fragmentos del libro Goethe zum Vergnügen (Goethe para entretenerse), interrumpidos de vez en cuando por lo que parecían llamadas y otros tipos de comunicaciones externas. Además de la obra de Dot, representada con otra pieza en la exposición, también se pueden ver las pinturas de Matías Krahn, una maqueta de Alicia Framis, el Good Boy Bad Boy de Bruce Nauman, el proyecto de Joan Fontcuberta en Cal Trepat (Tàrrega) o los pósters incendiarios de Jenny Holzer. Y claro, no podían faltar los artistes alemanes, entre otros Hanne Darboven, Hans Peter Feldmann, Jan Mech o John Bock.

Y con esta presencia alemana en Barcelona acabaré la ruta antes de volver a liarme con búsquedas en internet; este texto podría derivar en la historia de nunca acabar.

(1): El título de la obra ha sido traducida de diferentes formas: Puntos Cardinales, Puntos Ordinales, Los Cuatro Puntos Cardinales y Direcciones del Cielo.


EN

A route around exhibitions in Barcelona by Bernat Daviu, published in GRAF

A few days ago, in one of those Google researches (one starts with a target and after a while is lost on many different branches, totally forgetting what was searched in the first place), I found myself with a gift named Himmelsrichtungen.

It consists of a work by the great Blinky Palermo (1943-1977) installed in Poblenou, to be precise in the architectural complex of The Water Tower of el Besòs and the old Valves’ House. The title, which means Cardinal Points (1) in German, is a piece formed by 4 big glass panels painted at the back with thick texture –there is one black, one yellow, one red and one white. They hang diagonally across the corners of the room, subjected by steal beams that follow the same direction. The work is a magnificent example to note the change of paradigm that modern painting went through in the 60s; a time where the grand gesture of the artist or the obsession for the autonomy of the picture gave way to a pictorial practice based on its relationship to the surrounding architectural space and interested in industrial materials and processes.

Originally built for the XXXVII Venice Biennale in 1976, the piece was later reconstructed in Barcelona in 2002 for the exhibition of the artist held in MACBA, in a warehouse next to the bakery Mistral in Amat road. Since March 2014,Himmelsrichtungen can be visited at the weekends in its new placement in Poblenou. The building is managed by the Historic Archive of the neighbourhood, a fact that is noticeable when one realises all the posters and signs that hang on the walls of the room. They refer to the past of the place and, unfortunately, the spectator has to struggle with them in order to imagine the piece the way it was originally conceived.

Not far from Poblenou, near Ciutadella park, one can visit in Blueproject Foundation until the 23rd of November the work of another German artist. Wofgang Laib produces installations, objects and minimalist drawings with natural substances; a yellow square on the floor made with pollen, a little rectangular marble base with milk on top or rice grains scattered around sculptures are part of the repertoire of this artist.

If you haven´t got lost in “the far beyond” with the spiritual transcendence of Mr.Laib, you can head to the house of another Wolfgang (Goethe Institute) to conclude this German route. In there you will see an exhibition with a large variety of works that establish, to different extents, a relationship with the figure of Johan Wolfgang von Goethe. The day of the opening the visitor could enjoy a series of live performances. In one of them the artist Anna Dot delighted us with a reading in German of fragments from the book Goethe zum Vergnügen (Goethe for pleasure), interrupted every now and then by what seemed to be phone conversations and other types of external communications. Apart from the work of Dot, represented with another piece in the exhibition, you can also see paintings by Matías Krahn, an architectural model by Alicia Framis, Good Boy Bad Boy by Bruce Nauman, Joan Fontcuberta´s project in Cal Trepat (Tàrrega) or the inflammatory posters by Jenny Holzer. And certainly, German artists could not be missing; among them Hanne Darboven, Hans Peter Feldmann, Jan Mech or John Bock.

And with this German presence in Barcelona I will now finish the route before I start messing up with internet searches again; it could derive into a never ending story.

(1):  The title of the work has been translated in many different names. Cardinal Points, Ordinal Points, The Four Cardinal Points and Directions of the Sky

 

SHARE: Facebook Twitter

Noticies anteriors:

Barcelone ‘Underground’
Artículo de Postpostpost sobre la exposición Todo Hiper
Swab 2016
CERO
Art Nou primera visió