Le Peintre de la Pipe

Charlie Day, Olarn Chiaravanont, Marc Badia Quintana i col·lecció de Miquel Alzueta

16 May 2015 — 29 May 2016
  • Le Peintre de la Pipe | Passatge studio
  • Le Peintre de la Pipe | Passatge studio
  • Le Peintre de la Pipe | Passatge studio
  • Le Peintre de la Pipe | Passatge studio
  • Le Peintre de la Pipe | Passatge studio
  • Le Peintre de la Pipe | Passatge studio
  • Le Peintre de la Pipe | Passatge studio
  • Le Peintre de la Pipe | Passatge studio
  • Le Peintre de la Pipe | Passatge studio

La 8ª exposició a Passatge Studio posa èmfasi als títols de les obres a través de tres pintors i un col·leccionista. El Sense Títol, un recurs amb el que molts –o masses- artistes s’han conformat, és el contrapunt per mostrar una sèrie de quadres on els títols comprometen el contingut de la imatge.

En els quadres d’Olarn Chiaravanont ens costarà interpretar allò que els títols anuncien. Per aquest artista, el nom d’una obra és aliena al seu procés de producció i a la seva imatge, “de la mateixa manera que el sexe que tens per concebre un fill o la seva aparença física no influeix en el seu nom”. Chiaravanont utilitza sobrenoms de futbolistes, púdings o begudes per accentuar l’aleatorietat dels títols.

Per altra banda, Marc Badia pren nota de frases i paraules amb potencial de títol. Aquests salten de quadre en quadre fins que arriba el moment en què s’assenten al seu lloc. La relació imatge-títol és, en el seu cas, fruit de l’atzar: tot és qüestió de tenir paciència i deixar que es trobin en el camí.

En el context de l’exposició, els títols de les obres de Charlie Day són els que mostren més lleialtat amb la imatge que representen. Lletres de cançons de Morrisey o Elvis i poemes de T.S Eliot acompanyen, des d’un bon principi, els objectes i les escenes que Day pinta.

Per acabar, aquesta exposició inclou retrats de la col·lecció de Miquel Alzueta, que ell mateix rebateja segons li convé. Això li permet construir una identitat d’acord amb les seves necessitats del moment. El títol original –ara relegat a l’obscuritat- d’una d’aquestes pintures és el que dóna nom a l’exposició.


ESP

La 8ª exposición en Passatge Studio pone énfasis en los títulos de las obras a través de tres pintores i un coleccionista. El Sin Título, un recurso con el que muchos –o demasiados- artistas  se han conformado, es el contrapunto para mostrar una serie de cuadros donde los títulos comprometen el contenido de la imagen.

En los cuadros de Olarn Chiaravanont nos costará interpretar aquello que los títulos anuncian, Para este artista, el nombre de una obra es aliena a su proceso de producción y a su imagen “de la misma manera que el sexo que se tiene para tener un hijo o su apariencia física no influye en su nombre”. Chiaravanont utiliza los sobrenombres de futbolistas, púdines o bebidas para acentuar la aleatoriedad de los títulos.

Por otra parte, Marc Badia toma nota de frases y palabras con potencial de título. Estos saltan de cuadro en cuadro hasta que llega el momento que se asientan en su lugar. La relación imagen-título es, en su caso, fruto de el azar: todo es cuestión de tener paciencia i dejar que se encuentren en su camino.

En el contexto de la exposición, los títulos de las obras de Charlie Day son las que muestran más lealtad con la imagen que representan. Letras de canciones de Morrisey o Elvis y poemas de T.S Eliot acompañan, desde un buen principio, los objetos y escenas que Day pinta.

Para acabar, esta exposición incluye retratos de la colección de Miquel Alzueta, que el mismo rebautiza según le conviene. Esto le permite construir una identidad acorde con las necesidades del momento. El titulo original –ahora relegado a la obscuridad- de una de estas pinturas es la que da nombre a la exposición.


EN

The 8th exhibition in Passatge Studio emphasizes the titles given to artworks through three artists and a collector. Untitled, a resource that -too- many artists rely on, is the counterpoint to show a series of paintings in which the titles compromise the content of the image.

In the paintings of Olarn Chiaravanont it is difficult to see what the titles announce. For this artist, the name of an artwork is unrelated to its production process and the resultant image, “in the same way that the sex to conceive a child and his/her physical appearance has no influence on the name.” Chiaravanont uses the nicknames of football players, puddings or drinks to accentuate the randomness of the titles.

On the other hand, Marc Badia notes sentences and words with the potential to become a title. They jump from painting to painting until they fit into their place. The title-image relationship is, in his case, pure chance: it is all about patience and letting their paths come together.

In the context of the exhibition, the titles of the works by Charlie Day are those most “loyal” to the image they represent. Lyrics from songs by Morrisey or Elvis and poems by TS Eliot accompany the objects and scenes painted by Day from the very beginning.

Finally, this exhibition includes portraits from the collection of Miquel Alzueta, which he renames as he feels like it. This allows him to build an identity in accordance with the needs of the moment. The original title -now relegated into obscurity- of one of these paintings is the name given to the exhibition.

SHARE: Facebook Twitter

Exposicions anteriors:

Diane Guyot de Saint Michel
Record Material
Todo Hiper
Les Marcel(s)
Zona Vip